Sin tetas no hay paraíso

Ese es el título de una reciente serie emitida por Telecinco (creo que la emiten esta noche). Líder de audiencia de su franja horaria. No voy a valorar su calidad televisiva ya que no he visto ningún capítulo, ni tengo la menor intención de hacerlo en el futuro.

Lo que me llama la atención es el título. De acuerdo que cuanto más llamativo sea, más fácil resulta atraer la curiosidad del espectador. Por desgracia me parece un título altamente desafortunado. No, no me escandalizan las tetas ni me resulta más soez que otros. Refleja una bajeza moral y rezuma unos principios putrefactos que me echan de espaldas.

No importa el machismo subyacente a tan magno título, que no sepas hacer la o con un canuto, tus valores me los paso por el forro: con un buen par todo se te perdona, cielo. Bienvenidos al soleado país donde todo vale, el fin justifica los medios, coge el dinero y corre, y los escrúpulos (¿lo cualo?) no sirven ni para envolver el bocadillo más pringoso. Tu aspecto es lo que cuenta, tu imagen es la que te define como persona. Mientras seas joven y bella, qué más da que seas una ignorante, una bruja, una mala persona... Todos esos pecadillos sin importancia se borrarán ipso facto si tu físico te redime. ¿Esfuerzo, sacrificio? No seas tonta, eso ya no se lleva. ¿La belleza está en el interior? Cariño, no seas gilipollas. El interior no lo ve ni dios, oculto ahí dentro bajo la piel y kilos de grasa, y si tu aspecto no está a la altura nadie siquiera querrá rascar en tu superficie cutánea.

Todo vale por la audiencia. Manipular, agitar los bajos instintos, crear falsos modelos, dar falsas y simples soluciones a problemas reales y complejos. No sé de qué me quejo, la semana que viene, ¡por fin!, tengo hora con el cirujano plástico. Mis problemas al desagüe.

Sombra aquí y sombra allá, maquíllate, maquíllate... Y oculta bien toda la podedumbre.


(Banda sonora: Empty walls - Serj Tankian)

6 opinantes:

Anna dijo...

Si. N’és un bon exemple la televisió: les tertúlies televisives i/o els/les presentadores de televisió. Un senyor vell i lleig té una opinió respectable. Una dona ha de ser jove i guapa per sortir a dir alguna cosa a la tele....

La part més "graciosa" és que les dones enlloc de treure'ns de sobre aquesta pressió us l’estem passant als homes.

I és que sempre anem a parar al mateix lloc: els calers. Les cremes, els tractaments de bellesa i la roba i accessoris mouen molts diners.

Anónimo dijo...

Per mi, arriba un punt en el qual la gent que surt sovint a la tele deixa de ser respectable...

Tranquis, jo aguanto molt bé aquesta "pressió" (i d'altres, també).

Anna dijo...

Tranquis, jo aguanto molt bé aquesta "pressió" (i d'altres, també).

La veritat és que jo, amb l'edat, cada cop l'aguanto millor. Dones a les coses el valor que tenen...no el que et diuen que tenen.
I, crec que ja ho he dit, donar tan de valor a una cosa tan caduca com el físic (desenganyem-nos..que tot s'arruga amb el temps..)

Això i el pànic que em fan les agulles i el bisturí (que també ajuda... :-)

LadyRugi dijo...

Doncs en quasi tots els programes de televisió n'hi han de tòpics masclistes que sols perjudiquen les dones...

Això em recorda un professor meu que odiava Walt Disney, i un dia a classe ens va dir: "Les dones no sé com romaneu tranquiles amb la pel.licula La Sirenita. Per que ¿què vol la sirenita? Estar-se calladeta i tindre unes bones cames, això es masclisme"

Bo, sols hi ha que veure la quantitat d'anorèxiques que hi ha en Hollywood per fer-se una idea de com es valora a la dona hui dia.

Anónimo dijo...

Y dentro de 100 años todos calvos! ;-)

Anónimo dijo...

Tens raó, lady. Ens imposen, subliminalment (i de forma més evidenta, altres vegades) aquests clixés, fins que els donem per "normals". Aixó, com deia el teu profe, és el problema de fons: assumir com a normal allò que no pot ser-ho.

Anorèixa, bulímia, problemes molt greus derivats dels falsos models de bellesa :(